Camins verds i humits,
pujades rocoses i amb terra argilosa,tot vorejat de fulles de tardor
amb algun molleric que alegraven el camí.
A Siurana vam arribar,
un poblet amb molt d'encant,
on regna la tranquilitat i natura,
envoltat de cel, roques, aigua i verdor.
Continuem explorant,
i trobem grans parets rocoses,
on unes vies d'escalada immenses,
engloben un entorn tot "únic" i "preciós"
Aquesta no va ser una excursió més,
sinó va ser la sortida de despedida d'aquestes terres,
una zona de Catalunya que mai,
mai m'hagués pensat portar tant a dins.
Igual que la meva experiència per terres tarragonines,
on he viscut moments únics,
he trobat gent estupenda,
però si que tot el que he viscut i "creat"
ho portaré i recordaré sempre dins meu.
Quin goig!!! Que bé que et quedis amb tan bons records... això vol dir que hi vas estar bé, oi?
ResponEliminaBé, esperem la teva tornada, tot i que ja sabem que només serà tipus visita, jejeje....
Una abraçada!!!!
A mi també em va prendre el cor aquesta terra tan bonica i desconeguda alhora. Ja saps que us esperem aquí, a casa vostra.
ResponEliminaContinua tan estupenda com sempre!!! Petons!!
Qui ens havia de dir que una garrotxina faria tan bones migues amb uns del sud, jeje.
ResponEliminaEt trobo a faltar i molt tu si que ens has pres el cor.
Una abraçada i ALEGRIA