diumenge, 29 de març del 2009

UN ESPORT, UNA MANERA DE VIURE, ... ELS SENTO DINS MEU, SISI !!!!

Fa molts i molts anys, justament quan era molt petitona vaig començar a fer un esport per "salut", per un bé per l'esquena i per un bé meu. I ... si, si, em vaig iniciar així al món de la natació d'una manera lúdica, però amb el pas del temps va passar a formar part del meu dia a dia esdevenint-ne el meu esport, el meu hobbie, el meu escape, ... i moltes definicions possibles.

Molt de temps durant el dia a dia de la meva infantesa i joventut estava destinada a l'entreno, al gimnàs, còrrer, peses, piscines amunt i avall, els metros, els estils, les sèries, ... i com no, la relació amb tots els companys (jocs, descansos, xerrades, bromes, els vestuaris, ...). Durant molt de temps era la meva segona casa, com un peix d'aigua, la meva segona família amb tota la gent del club i amb moltes vivències, experiències, campionats, novatades, ... viscudes amb la magnifica gent que encara avui m'emvolta.
Ja posteriorment, quan vam ser més grans i no podiem fer tot aquell sacrifici d'entrenaments igualment com una desmotivació per la natació, amb totes les companyes i amigues del club ens vam interessar pel waterpolo. Vam lluitar per poder montar un equip femení a la nostra terra i ho vam aconseguir. Durant uns quants anys vam entrenar, jugar, aprendre i divertinr-nos, rebre i donar cops, fer gols i parades, escapades i faltes, ... i sobretot vam riure, conviure i fer pinya, en definitiva, a fer equip.

Van ser uns anys genials en tots els sentits:
- l'esport, les piscines, els estils, les competicions, els campionats i les visites de diferents ciutats i llocs, les hores d'autocar, ...
- els amics i amigues, la convivència, la rivalitat, les competències, les conficències, les novatades, les experipències en els hotels i conviència amb altres clubs, representar catalunya en campionats,...

Realment l'esport, aquest esport i aquest hobbie van marcar molt la meva infantesa, la meva adolecència i en definitiva la meva manera de créixer, de ser, de viure i de fer !!!! I encara avui, gaudeixo amb aquest esport, igulament com puc disfrutar de la gent, de les amigues i companys que d'ell n'he tret.
Per això comparteixo amb vosaltres un dibuix meu,que porto dins i sobre meu sempre per la immensitat de significats que té per mi.

Espero que us agradi. A mi m'encanta i és únic: la pilota de waterpolo amb el casquet de portera sobre amb el número 1, el meu.
Un petonet de peix

4 comentaris:

  1. m'HE SENTIT UNA MICA identificada amb aquest escrit... no de la mateixa manera, ja que jo era el tennis, però... Sembla mentida, que aquestes vivències, experiències puguin marcar-nos tant, però es així neixem i gràcies a lo que ens envolta així som i amb això ens convertim!

    ResponElimina
  2. No, si al final serem una colla d'esportistes de nassos, el meu era el vòlei i tot això que m'expliques també em sona i he de reconèixer que van ser els millors anys de joventut que recordo, després amb l'edat la cosa es va professionalitzar i finalment va perdre tot l’encant.
    Encara podrem muntar un equip de velles glories jaja, clar que el més vell soc jo.
    Mal rollo.
    ;)

    ResponElimina
  3. Doncs sento trencar la cadena... no em vaig aficionar mai a cap esport... i la veritat no sé perquè... Us veig a vosaltres i penso... que bé que ho van sapiguer fer... és algo més que incorpores a la teva vida i, és clar, en forma part....
    Però "nunca es tarde", a veure si us donaré cap sorpresa i quedareu bocabadats i bocabadades....
    Una abraçada ben forta....
    I un petó immens, com no?

    ResponElimina
  4. Nuriii!! doncs jo sóc una de les que formava part a l'equip de natació i waterpolo i realment puc afirmar que han estat un dels millors anys de la meva vida! Per sobre de tot l'amistat que ens hem aconseguit i molt ens ha unit!!!! i m'encanta que no perdem el contacte! espero que per molts kilometres que ens separin, SEMPRE ens tinguem unes a les altres i això sé que serà així!
    Bé...i el meu comentari sobre el tatuatge.....ja saps que m'agrada per tot el que representa...però....el que està més bé és el pijama blau cel amb els coraçoncets eh!! és de l'snoopy?? jejeje
    princesa.........saps què???? ja t'ho diré cara a cara!! muaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
    m'agrada el teu blog!
    muaaaaaaaaaaaa
    (GemmaC)

    ResponElimina