UN ESPORT, UNA MANERA DE VIURE, ... ELS SENTO DINS MEU, SISI !!!!

Fa molts i molts anys, justament quan era molt petitona vaig començar a fer un esport per "salut", per un bé per l'esquena i per un bé meu. I ... si, si, em vaig iniciar així al món de la natació d'una manera lúdica, però amb el pas del temps va passar a formar part del meu dia a dia esdevenint-ne el meu esport, el meu hobbie, el meu escape, ... i moltes definicions possibles.

Molt de temps durant el dia a dia de la meva infantesa i joventut estava destinada a l'entreno, al gimnàs, còrrer, peses, piscines amunt i avall, els metros, els estils, les sèries, ... i com no, la relació amb tots els companys (jocs, descansos, xerrades, bromes, els vestuaris, ...). Durant molt de temps era la meva segona casa, com un peix d'aigua, la meva segona família amb tota la gent del club i amb moltes vivències, experiències, campionats, novatades, ... viscudes amb la magnifica gent que encara avui m'emvolta.

Ja posteriorment, quan vam ser més grans i no podiem fer tot aquell sacrifici d'entrenaments igualment com una desmotivació per la natació, amb totes les companyes i amigues del club ens vam interessar pel waterpolo. Vam lluitar per poder montar un equip femení a la nostra terra i ho vam aconseguir. Durant uns quants anys vam entrenar, jugar, aprendre i divertinr-nos, rebre i donar cops, fer gols i parades, escapades i faltes, ... i sobretot vam riure, conviure i fer pinya, en definitiva, a fer equip.

Van ser uns anys genials en tots els sentits:

- l'esport, les piscines, els estils, les competicions, els campionats i les visites de diferents ciutats i llocs, les hores d'autocar, ...

- els amics i amigues, la convivència, la rivalitat, les competències, les conficències, les novatades, les experipències en els hotels i conviència amb altres clubs, representar catalunya en campionats,...

Realment l'esport, aquest esport i aquest hobbie van marcar molt la meva infantesa, la meva adolecència i en definitiva la meva manera de créixer, de ser, de viure i de fer !!!! I encara avui, gaudeixo amb aquest esport, igulament com puc disfrutar de la gent, de les amigues i companys que d'ell n'he tret.

Per això comparteixo amb vosaltres un dibuix meu,que porto dins i sobre meu sempre per la immensitat de significats que té per mi.

Espero que us agradi. A mi m'encanta i és únic: la pilota de waterpolo amb el casquet de portera sobre amb el número 1, el meu.

Un petonet de peix

EL MAR ... una mirada endavant sense fi ! ! !

Essent de terres volcàniques mai m'havia donat compte de tot allò que et pot transmetre, que pots sentir, que pots notar ... passejant, caminant i observant el MAR.

Realment és impresionant el què t'aporta al cos, al teu interior i l'energia que et pot transmetre. Igualment com la facilitat que estan allà, només amb l'aire que desprèn, el so de les onades, assentat a la sorra o pedres pots treure, treballar i/o fins hi tot recol·locar totes les teves emocions i sentiments més interns.

Aquesta seria la part més personal, però per altra banda, també m'encanta mirar al mar pel seu horitzó, que no s'acaba mai i on no hi ha fi. Tot, igual que a la vida, sembla tan fàcil com l'aigua bellugant-se, però realment cada persona, cada animalet, cada alga, ... té la seva manera de fer, dificultats, inconvenients, canvis, alts i baixos, ... per tirar endavant, per crear el seu cami i per viure la vida que ell/a decideix i vol viure.

I com dic sempre, s'ha de ser optimisme, viure i aprofitar cada moment al màxim amb alegria i mirant de regalar, compartir i en definitiva, de tenir sempre un somriure a la boca. Si no pot ser així ... una escapadeta cap a veure el mar !!!