dimecres, 18 de febrer del 2009

La meva PITXURRINA !!!!!!!

Aquesta "aranya" tan divertida que us presento és la meva PITXURRINA.
És una companya inseparable que ha estat al meu costat des dels 15 - 16 anys.
Des del moment que me la va regalar una bona amiga, vaig saber que no era un ninot com els demés. Suposo que són aquells petits objectes, accions, jocs, ... que en un moment determinat poden passar de no significar RES a significar MOLT. Bé, doncs crec que va ser això, en el moment i la situació concreta de la meva vida en què va arribar aquest preciosa aranya a casa meva va provocar que finalment i amb el pas dels anys, es convertis com en el meu NINOT DE LA SORT, o dit d'una altra manera, NINOT DE COMPANYIA que va a tot arreu amb mi.
Juntes hem passat moments divertits, alegres, viatges, excursions, sortides, ... però també moments durs, tristos, ... exàmens, aventures, ... igualment com per mi és algu important, sovint la deixo, la comparteixo amb amics/gues quan viuen moments en els quals jo al seu lloc també l'agafaria i la portaria amb mi.
Li encanten els petons com els "nomos" !!!!!!!!!
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

4 comentaris:

  1. Carlos18 de febrer del 2009, a les 19:32

    Hola PRUNA!!!
    Així que pitxurrina? jo crec que sé per que et vas enganxar a ella. Algú com tu, que transmets aquesta alegria i les ganes de viure la vida, necessitava un ninot amb més de dos braços per fer abraçades,qui millor que una aranya que en té sis. Ja,ja.
    Jo només en tinc dos però són moooooolt llargs i sempre que els necessitis els tens al teu servei.
    Quin pet d'aranya!!!
    ;)))

    ResponElimina
  2. Carlos18 de febrer del 2009, a les 19:33

    Diu l'Abel que la pitxurrina l'agrada molt.
    JA,JA,JA

    ResponElimina
  3. Eva18 de febrer del 2009, a les 21:15

    Gràcies Nuri... sé que per a tu es valuosa i li tens força estima... així que ja saps, com si de tu es tractés...
    Una abraçada ben forta i un petó immens dels teus...
    M´agrada aquesta Pitxurrina!!! Alegria!!!

    ResponElimina
  4. susana21 de febrer del 2009, a les 14:34

    Nuri... que amagada que tenies a la Pitxurrina! si algun dia la necessito per fer-li una abraçada ben forta, no dubtaré en demanar-te'la!
    Si algun dia, he notat, que una abraçada a temps solucionen molts ques.
    UNA ABRAÇADA, per la meva pitxurrina i per la meva kaixo!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)