Perquè TEMPESTES a la vida, millor les naturals!!!

Tal i com es reflexa en el meu blog, l'ALEGRIA per mi és part molt important de la persona per aconseguir la FELICITAT a la vida.

Personalment crec que és una bona manera de viure, de gaudir, de superar tots els sots, pedres i problemes que ens anem trobant quan anem caminant i fent camí. Però hi ha un tema, un aspecte, una qüestió a la vida que és superior a mi i no puc entendre de cap manera la qual m'agradaria fer la comparació amb aquesta fotografia:

En la imatge tots veiem un vespre de cara al mar sense oritzó on els núvols de tempesta es van ajuntant i van enfosquint el dia anunciant-nos que probablement plourà. Però a partir d'aquesta observació real, la mateixa imatge cada persona la interpretarà, la relacionarà, li transmetrà o li remourà dins certes emocions, sentiments, records, ... en el qual serà la pròpia persona qui veurà i viurà el que cregui. Però el que no podria ser, igualment com el que crec que no pot ser a la vida, és que aglú influeixi, no pugui suportar, vulgui perjudicar l'alegria d'altres persones pels seus pensaments, per les seves vivències i/o esxperiències, i encar més trist, perquè no pugui suportar la felicitat de l'altra.

Amb això, vull comparar que de la meva manera de veure la VIDA, on tothom hauría d'esperar, desitjar o més senzill, on ens agradaria que tothom fos feliç dins de les possibilitats i limitacions de cada persona, NO puc entendre, com pot ser que encara avui hi hagi persones en aquest món que no suportin, que no pugui veure, viure o acceptar que altre gent sigui FELIÇ, visqui la vida amb ALEGRIA i en definitiva, acceptar i/o admetre que cada persona pugui "VIURE LA VIDA QUE VULGUI".

Per què??

Senzillament és un reflexió que comparteixo perquè fa temps que em ronda pel cap i realment no puc entendre.